A Arran de terra estem compromeses amb promoure, a partir dels principis de l’Agroecologia i la Sobirania Alimentària, la transició cap a sistemes alimentaris i societats més justes i sostenibles. Per mitjà d’aquests processos locals de transició agroecològica, fomentem la producció ecològica i el consum de proximitat, la cohesió territorial i social, la justícia social i ambiental, i la conservació dels ecosistemes i els recursos naturals. D’aquesta manera, procurem donar resposta a alguns dels principals reptes als que han de fer front actualment tant la pagesia com les societats locals en el seu conjunt.
Un sistema agroalimentari en crisi
L’agricultura i l’alimentació són qüestions polítiques i socials de primer ordre. Els aliments són molt més que simples mercaderies i fonts de calories, nutrients i vitamines. Representen una gran oportunitat per promoure el desenvolupament local i l’ocupació; la cohesió social i la salut pública; l’equilibri territorial i la sostenibilitat; l’equitat social i la justícia ambiental. Però, per aprofitar aquestes oportunitats, cal un canvi de paradigma.
El sector primari i el medi rural duen dècades immersos en una crisi profunda (rendes decreixents, envelliment, masculinització, degradació dels ecosistemes i els recursos naturals…) que les polítiques agràries i de desenvolupament rural convencionals no han sabut resoldre. Alhora, la crisi multidimensional en curs (social, econòmica, ecològica, energètica, climàtica…) ens obliga a repensar el model socioeconòmic i de desenvolupament que ens ha portat a aquesta situació.
L’actual situació d’Emergència Climàtica a la qual ens veiem abocats com a efecte del capitalisme ferotge i l’absència de respecte pels límits del planeta i la justícia social, situa la transformació del sistema agroalimentari com un dels factors clau per respondre radicalment a aquests reptes.
Foto de Xxx Xxxx
Les propostes de l’Agroecologia i la Sobirania Alimentària
L’Agroecologia i la Sobirania Alimentària són conceptes i propostes que han transcendit l’àmbit agroalimentari fins a configurar un nou paradigma ecosocial. Aquesta visió és compartida per cada cop més agents socials de tots els àmbits, com ho demostra l’auge que estan tenint als països anglosaxons els Consells Alimentaris Locals. O el fet que des del 2015, més de dos cents ciutats d’arreu del món, entre elles varies ciutats catalanes, hagin signat el Pacte de Milà, pel qual es comprometen a «desenvolupar sistemes alimentaris sostenibles, inclusius, resilients, segurs i diversos».
Des d’Arran de terra pensem que per avançar en aquesta direcció cal engegar arreu processos locals de Transició Agroecològica. Aquests, però, no poden ser promoguts a partir d’un model únic i estandaritzat per a totes les situacions: cada territori ha de definir, per mitjà de processos amplis i transversals de participació ciutadana i a partir de les seves característiques endògenes úniques, la seva pròpia estratègia de transició econòmica, social, ambiental i cultural vers l’Agroecologia i la Sobirania Alimentària.
És precisament per dissenyar i implementar aquestes estratègies locals i singulars de Transició Agroecològica que hem desenvolupat la proposta de la Dinamització Local Agroecològica.
Social Contact