agroecologia i sobirania alimentària

Construïm sistemes alimentaris més justos i sostenibles

Qui som
Cooperativa de treball sense ànim de lucre

Som un equip multidisciplinari amb trajectòries diverses que treballem plegades per la transició agroecològica.

Dinamitzem processos de Transició Local Agroecològica

Treballem per millorar la viabilitat de l’activitat pagesa

Posem al centre la pagesia com a agent essencial del sistema alimentari

Projectem un món rural habitat, viu i sostenible

Projectes

Aquests són alguns dels nostres projectes

  • Alimentem Collserola

    Projecte integral de DLAe que té per objectiu promoure la Transició Agroecològica del sistema alimentari de l’àmbit d’influència del Parc Natural de la Serra de Collserola, amb especial èmfasi en la reactivació de l’activitat agroramadera.

  • IHP Program Food Systems

    Arran de terra ha participat com a entitat docent en el programa internacional “IHP Food Systems: Agriculture, Sustainability and Justice”, una proposta formativa universitària centrada en els sistemes alimentaris, la sostenibilitat i la justícia social.

Tots els projectes

Què és l’agroecologia?

Publiquem articles, informes i llibres a diferents mitjans i editorials dedicades a reflexionar, divulgar i sistematitzar aprenentatges i propostes metodològiques en els àmbits de l’agroecologia, la sobirania alimentària i la governança, arran de la nostra experiència al territori.

Descobreix la nostra secció de FAQs i coneixement.

Posar la vida, el territori i la justícia al centre dels sistemes alimentaris

El concepte de sobirania alimentària va ser presentat l’any 1996 per La Via Campesina, en el marc de la Cimera Mundial de l’Alimentació de la FAO a Roma, en contraposició a l’agricultura industrial capitalista i a les seves dinàmiques de concentració, dependència i despossessió. Des d’aleshores, el concepte ha evolucionat i s’ha enriquit a partir de pràctiques pageses, moviments socials i recerca crítica, fins a esdevenir un marc de referència clau per analitzar i transformar els sistemes alimentaris.

La sobirania alimentària defensa el dret dels pobles a decidir com es produeixen, es distribueixen i es consumeixen els aliments, posant al centre les persones, el territori i el bé comú. No es tracta només de garantir aliments suficients, sinó de canviar les relacions de poder que sostenen el sistema alimentari: qui decideix, qui controla els recursos i qui en suporta els impactes.

Les propostes que desplega la sobirania alimentària per avançar cap a sistemes alimentaris i societats més justes i sostenibles es poden resumir en sis principis:

  • Producció local per a una alimentació local, suficient, saludable i culturalment apropiada.
  • Dignificació de la pagesia i respecte pels drets de les persones que viuen del camp.
  • Relacions comercials justes entre producció i consum, amb transparència i preus dignes.
  • Apoderament local i control democràtic dels recursos naturals (terra, aigua, llavors i coneixement) per part de les comunitats.
  • Desenvolupament basat en recursos, capacitats i sabers endògens, fomentant el diàleg entre coneixement científic i sabers pagesos i populars.
  • Sostenibilitat ambiental, econòmica, social i cultural, entesa de manera integral i interdependent.

Ciència, pràctica i moviment per sostenir la vida

L’agroecologia és una proposta integral que aborda de manera conjunta les dimensions ecològica, econòmica, social, cultural i política dels sistemes alimentaris. Neix com a resposta a les crisis generades pel model agroindustrial i planteja la necessitat de repensar en profunditat la manera com produïm aliments i ens relacionem amb el territori amb un horitzó explícit de transformació que implica redistribuir poder, reforçar actors col·lectius i democratitzar el sistema alimentari..

Desenvolupada a partir dels anys setanta, especialment a Amèrica Llatina, l’agroecologia s’ha consolidat com una proposta científica, social i política que combina el redisseny dels agroecosistemes amb la defensa de l’autonomia pagesa, la justícia social i la cura dels béns comuns.

Avui, l’agroecologia s’entén alhora com unaciència transdisciplinària, una pràctica orientada a sistemes productius resilients i arrelats al territori, i un moviment transformador estretament vinculat a la sobirania alimentària.

Cap al canvi estructural

En els darrers anys, el debat agroecològic ha incorporat cada cop amb més força la noció de transformació agroecològica per remarcar queaquests processos només despleguen tot el seu potencial quan aborden també les dimensions polítiques del sistema alimentari. L’agroecologia esdevé transformadora quan qüestiona les relacions de poder, la governança i el control dels recursos, i no es limita a canvis tècnics o sectorials (Anderson et al., 2019; Wezel et al., 2020).

Aquests processos es despleguen en diferents escales, des de la finca fins al territori més ampli:

  • A l’escala productiva (maneig, diversificació, dependències d’inputs).
  • A l’escala territorial (circuits de comercialització, eines col·lectives, serveis i infraestructures).
  • I a l’escala política (marcs normatius i polítiques públiques que condicionen què és possible).

I travessen també diverses dimensions:

  • Ecològica (biodiversitat, sòl, aigua, resiliència).
  • Socioeconòmica i cultural (viabilitat, relleu, circuits i hàbits).
  • I sociopolítica (equitat, participació i capacitat de decisió col·lectiva).

La transformació assenyala el sentit i la profunditat: avançar cap a sistemes alimentaris no només sostenibles, sinó també democràtics, justos i arrelats als territoris.

Iniciar processos de canvi

La transició agroecològica descriu els processos de canvi —necessàriament graduals i situats— que permeten avançar cap a sistemes alimentaris ecològicament sans, econòmicament viables i socialment justos, incorporant també la dimensió cultural: que siguin coherents amb els sabers, les pràctiques i les necessitats de cada territori. Parlar de transició és reconèixer que el canvi es construeix en el temps, a partir de pràctiques, aliances i decisions concretes.

Els processos de transició agroecològica impliquen canvis complexos i profunds en els sistemes alimentaris locals i, per tant, requereixen mirades de mitjà i llarg termini. La recerca agroecològica assenyala que aquests processos només es consoliden quan combinen acció pràctica, construcció col·lectiva i capacitat d’incidència política.

En el context actual, aquests processos s’inscriuen cada cop més en marcs polítics i institucionals com les estratègies alimentàries locals, les polítiques alimentàries municipals i supramunicipals, o els espais de governança alimentària. Quan aquestes eines es construeixen de manera participativa i amb voluntat de canvi estructural, esdevenen palanques clau per passar de transicions puntuals a processos de transformació agroecològica amb impacte real.litza mitjançant un primer apropament al territori per conèixer la realitat local i negociar les condicions del procés.

Transformar des del territori

La dinamització local agroecològica (DLAe) és una proposta pràctica i una estratègia innovadora de desenvolupament local orientada a impulsar, des del territori, la transició agroecològica cap a sistemes alimentaris i societats més justes i sostenibles, a partir dels principis de l’agroecologia i la sobirania alimentària.

La DLAe parteix de la necessitat d’entendre el context local —social, econòmic, ambiental i alimentari— i d’actuar-hi de manera integral, combinant anàlisi, acció i incidència. No proposa solucions tancades, sinó processos col·lectius de diagnosi, planificació i transformació. No es tracta d’aplicar receptes, sinó de construir respostes situades, arrelades al territori i connectades amb l’agenda pública.

Aquesta estratègia es basa en:

  • un enfocament integral, participatiu i transdisciplinari, que combina ciències socials, naturals i coneixements locals;
  • l’ús de metodologies qualitatives i quantitatives, adaptades a cada territori;
  • el protagonisme dels agents locals, i especialment de la pagesia, com a subjectes actius del procés;
  • la construcció d’aliances àmplies entre agents socials, econòmics i institucionals;
  • i una atenció especial a la dimensió humana i comunitària, orientant els processos cap a l’apoderament col·lectiu.

Des d’aquesta perspectiva, la dinamització local agroecològica (DLAe) planteja els processos de transició com a itineraris planificats, però oberts i adaptatius, que permeten avançar des del context local cap a estratègies alimentàries amb capacitat transformadora.

En general, aquests processos s’articulen en fases de treball amb una lògica acumulativa, on els resultats d’una etapa alimenten la següent:

  • Diagnosi tècnica
  • Diagnosi participativa
  • Acció participativa (pla d’acció compartit)
  • Avaluació i redisseny

Aquestes fases solen anar precedides d’una etapa preliminar, clau per valorar la viabilitat política i social del procés: conèixer el context local, identificar actors clau, detectar aliances i negociar les condicions mínimes per iniciar un camí de transició amb garanties.

La dinamització local agroecològica és, així, una eina clau per aterrar l’agroecologia i la sobirania alimentària al territori, connectant transicions concretes amb un horitzó de transformació social, ecològica i democràtica.

Play

En els processos de dinamització local agroecològica, el paper de l’equip tècnic és facilitar i sostenir una reflexió col·lectiva dels agents locals sobre el seu context, aprofundir en els reptes als quals s’enfronten i acompanyar-los en la definició i implementació de propostes compartides.

Les dinamitzadores agroecològiques contribueixen a donar coherència a processos complexos basats en la participació, a teixir aliances, a consensuar prioritats i a sistematitzar aprenentatges perquè el procés sigui acumulatiu i útil en el temps. També tenen un paper clau en promoure el reequilibri dels rols de poder, generant condicions reals perquè la pagesia i la comunitat puguin participar, incidir i decidir.

Per fer-ho, calen perfils amb capacitat de:

  •  Generar confiança i implicació entre agents diversos.
  •  Facilitar el diàleg i la gestió de discrepàncies.
  •  Traduir mirades i necessitats en acords operatius (prioritats, calendaris, corresponsabilitats).
  •  I construir síntesis compartides que permetin avançar, sense perdre l’horitzó de la transició i transformació agroecològica.

Pagesia: al centre del territori i de l’alimentació

Sense pagesia, no hi ha sobirania alimentària: ni aliments de proximitat, ni paisatges vius, ni futur per al territori. I avui la situació és crítica: el pes del sector agrari en l’ocupació és molt baix i la manca de relleu generacional i l’envelliment del sector amenacen la continuïtat de l’activitat.

Davant d’aquest escenari, actuar és urgent i alhora possible: enfortir la pagesia —en viabilitat econòmica, social i ecològica— és clau per impulsar sistemes alimentaris locals més resilients. Posar la pagesia al centre vol dir facilitar accés a la terra, condicions dignes, relleu, canals de comercialització justos i governança democràtica del sistema alimentari, perquè el futur dels camps i dels aliments sigui també el futur de les comunitats.

L’agroecologia pretén oferir una resposta contundent que posi fre als pronòstics més alarmants, i crear alternatives reals per enfortir els sistemes alimentaris territorialitzats. Així, posa al centre la petita i mitjana pagesia com agent indispensable de l’alimentació i sector estratègic, ja que és la responsable de la producció d’aliments de qualitat i de proximitat i, indirectament, del manteniment d’un medi rural i natural viu.

Per fer-ho, posa especial èmfasi en els reptes als quals s’enfronten,plantejant propostes que millorin la seva viabilitat social, econòmica i ecològica, i implicant igualment a tota la resta d’agents dels sistemes alimentaris i societats locals, per promoure models alimentaris justos i sostenibles.

GENEREM CONEIXEMENT
Consulta les nostres publicacions sobre Agroecologia i Sobirania Alimentaria

Formem part de

Juntes som més fortes, per això formem part de xarxes que ens fan més autònomes i lliures.