FAQs i coneixement
Aterrem conceptes com agroecologia, sobirania alimentària o transició agroecològica. I generem coneixement entre totes!
Preguntes freqüents
Posar la vida, el territori i la justícia al centre dels sistemes alimentaris.
El concepte de sobirania alimentària va ser presentat l’any 1996 per La Via Campesina, en el marc de la Cimera Mundial de l’Alimentació de la FAO a Roma, en contraposició a l’agricultura industrial capitalista i a les seves dinàmiques de concentració, dependència i despossessió. Des d’aleshores, el concepte ha evolucionat i s’ha enriquit a partir de pràctiques pageses, moviments socials i recerca crítica, fins a esdevenir un marc de referència clau per analitzar i transformar els sistemes alimentaris.
La sobirania alimentària defensa el dret dels pobles a decidir com es produeixen, es distribueixen i es consumeixen els aliments, posant al centre les persones, el territori i el bé comú. No es tracta només de garantir aliments suficients, sinó de canviar les relacions de poder que sostenen el sistema alimentari: qui decideix, qui controla els recursos i qui en suporta els impactes.
Les propostes que desplega la sobirania alimentària per avançar cap a sistemes alimentaris i societats més justes i sostenibles es poden resumir en sis principis:
- Producció local per a una alimentació local, suficient, saludable i culturalment apropiada.
- Dignificació de la pagesia i respecte pels drets de les persones que viuen del camp.
- Relacions comercials justes entre producció i consum, amb transparència i preus dignes.
- Apoderament local i control democràtic dels recursos naturals (terra, aigua, llavors i coneixement) per part de les comunitats.
- Desenvolupament basat en recursos, capacitats i sabers endògens, fomentant el diàleg entre coneixement científic i sabers pagesos i populars.
- Sostenibilitat ambiental, econòmica, social i cultural, entesa de manera integral i interdependent.
Ciència, pràctica i moviment per sostenir la vida.
L’agroecologia és una proposta integral que aborda de manera conjunta les dimensions ecològica, econòmica, social, cultural i política dels sistemes alimentaris. Neix com a resposta a les crisis generades pel model agroindustrial i planteja la necessitat de repensar en profunditat la manera com produïm aliments i ens relacionem amb el territori amb un horitzó explícit de transformació que implica redistribuir poder, reforçar actors col·lectius i democratitzar el sistema alimentari..
Desenvolupada a partir dels anys setanta, especialment a Amèrica Llatina, l’agroecologia s’ha consolidat com una proposta científica, social i política que combina el redisseny dels agroecosistemes amb la defensa de l’autonomia pagesa, la justícia social i la cura dels béns comuns.
Avui, l’agroecologia s’entén alhora com una ciència transdisciplinària, una pràctica orientada a sistemes productius resilients i arrelats al territori, i un moviment transformador estretament vinculat a la sobirania alimentària.
Transformar des del territori.
La dinamització local agroecològica (DLAe) és una proposta pràctica i una estratègia innovadora de desenvolupament local orientada a impulsar, des del territori, la transició agroecològica cap a sistemes alimentaris i societats més justes i sostenibles, a partir dels principis de l’agroecologia i la sobirania alimentària.
La DLAe parteix de la necessitat d’entendre el context local —social, econòmic, ambiental i alimentari— i d’actuar-hi de manera integral, combinant anàlisi, acció i incidència. No proposa solucions tancades, sinó processos col·lectius de diagnosi, planificació i transformació. No es tracta d’aplicar receptes, sinó de construir respostes situades, arrelades al territori i connectades amb l’agenda pública.
Aquesta estratègia es basa en:
- un enfocament integral, participatiu i transdisciplinari, que combina ciències socials, naturals i coneixements locals;
- l’ús de metodologies qualitatives i quantitatives, adaptades a cada territori;
- el protagonisme dels agents locals, i especialment de la pagesia, com a subjectes actius del procés;
- la construcció d’aliances àmplies entre agents socials, econòmics i institucionals;
- i una atenció especial a la dimensió humana i comunitària, orientant els processos cap a l’apoderament col·lectiu.
Des d’aquesta perspectiva, la dinamització local agroecològica (DLAe) planteja els processos de transició com a itineraris planificats, però oberts i adaptatius, que permeten avançar des del context local cap a estratègies alimentàries amb capacitat transformadora.
En general, aquests processos s’articulen en fases de treball amb una lògica acumulativa, on els resultats d’una etapa alimenten la següent:
- Diagnosi tècnica
- Diagnosi participativa
- Acció participativa (pla d’acció compartit)
- Avaluació i redisseny
Aquestes fases solen anar precedides d’una etapa preliminar, clau per valorar la viabilitat política i social del procés: conèixer el context local, identificar actors clau, detectar aliances i negociar les condicions mínimes per iniciar un camí de transició amb garanties.
La dinamització local agroecològica és, així, una eina clau per aterrar l’agroecologia i la sobirania alimentària al territori, connectant transicions concretes amb un horitzó de transformació social, ecològica i democràtica.
El concepte transició agroecològica ha estat definit com “el pas d’uns sistemes econòmics, socials i polítics preservadors de privilegis, potenciadors de la desigualtat i depredadors de la natura […] a sistemes ecològicament sans i sostenibles, econòmicament viables i socialment justos” (Sevilla i González de Molina, 1995); al que podríem afegir la necessitat de que siguin culturalment apropiats (Bonfil, 1982).
La noció transició agroecològica fa referència a transformacions que tenen lloc a diferents escales i dimensions. En relació a les escales, fa referència a canvis que es poden donar tant a nivell de finca (p.e. passar de l’agricultura convencional a l’agricultura ecològica), com a nivell de societat local (p.e. crear i dinamitzar un banc de terres al municipi) i a nivell de país (p.e. aprovar una llei del sòl agrari que tingui vocació agroecològica). Pel que fa a les dimensions, fa referència a canvis que es poden donar tant a nivell ecològic (p.e. augmentar la biodiversitat de l’agroecosistema), com a nivell socioeconòmic-cultural (p.e. enfortir els circuits curts de comercialització) i a nivell sociopolític (p.e. afavorir la participació de les dones en les organitzacions agràries).
Els processos de Transició Agroecològica impliquen transformacions profundes, i per tant es plantegen perspectives de treball com a mínim a mig termini.
L’estratègia de la Dinamització Local Agroecològica (DLAe) proposa una planificació en fases de treball amb una lògica acumulativa: els resultats d’una fase seran la matèria primera del treball que es porti a terme en la següent. En general, els processos de DLAe plantegen les següents etapes:
- diagnosi tècnica;
- diagnosi participativa;
- acció participativa i
- avaluació i redisseny del pla d’acció.
Aquestes fases solen anar precedides d’una etapa preliminar, que serveix per analitzar la potencialitat del territori per iniciar un procés de Transició Agroecològica, i que es realitza mitjançant un primer apropament al territori per conèixer la realitat local i negociar les condicions del procés.
En els processos de Dinamització Local Agroecològica el paper de l’equip tècnic consisteix en facilitar una reflexió col·lectiva dels agents locals sobre la seva realitat, aprofundir en els reptes als que s’enfronten i acompanyar-los en la cerca i implementació de propostes que donin resposta aquestes dificultats.
Les dinamitzadores agroecològiques contribueixen a donar coherència, consensuar propostes i sistemitzar processos complexos basats en la participació i la transformació de realitats molt properes, promovent el reequilibri dels rols de poder.Per fer-ho, han de ser persones amb capacitat de provocar la creativitat i implicació dels agents, facilitar el diàleg i arribar a síntesis per continuar avançant en la Transició Agroecològica.
En les societats occidentals, la pagesia sòl ser un agent menyspreuat i precaritzat, el primer esglaó d’una cadena que mercantilitza un bé comú, com són els aliments. Les dades parlen per elles mateixes, i és que només un 1,6% de la població catalana es dedica al sector primari (Arran de terra II. Indicadors de Sobirania Alimentària a Catalunya, 2019).
Els pronòstics no són gaire esperançadors, ja que la previsió és que aquesta xifra continuï menguant, alhora que s’accelera el ritme d’abandonament i concentració de terres. A Catalunya, es tracta d’un sector masculinitzat i envellit, amb una escassa viabilitat econòmica i dependent de l’agroindústria i la gran distribució alimentària en la majoria de casos. A més, l’agricultura i la ramaderia seran dos dels sectors més afectats per l’escalfament global a mitjà termini, accentuant així greument la situació de precarietat que ja els hi afecta des de fa anys.
Malgrat això, existeixen nombrosos projectes agrícoles i ramaders que estan demostrant que una altra manera de produir aliments és possible i necessària, amb tècniques productives que milloren l’agrobiodiversitat i mitiguen el canvi climàtic, i pràctiques organitzatives per millorar la sostenibilitat de la vida en el sector i abastir les comunitats locals amb productes sans i de proximitat.
L’Agroecologia pretén oferir una resposta contundent que posi fre als pronòstics més alarmants, i crear alternatives reals per enfortir els sistemes alimentaris territorialitzats. Així, posa al centre la petita i mitjana pagesia com agent indispensable de l’alimentació i sector estratègic, ja que és la responsable de la producció d’aliments de qualitat i de proximitat i, indirectament, del manteniment d’un medi rural i natural viu.
Per fer-ho, posa especial èmfasi en els reptes als quals s’enfronten, plantejant propostes que millorin la seva viabilitat social, econòmica i ecològica, i implicant igualment a tota la resta d’agents dels sistemes alimentaris i societats locals, per promoure models alimentaris justos i sostenibles.
Generem coneixement
Publiquem articles, informes i llibres a diferents mitjans i editorials dedicades a reflexionar, divulgar i sistematitzar aprenentatges i propostes metodològiques en els àmbits de l’Agroecologia, la Sobirania Alimentària i la governança, arrel de la nostra experiència al territori.