FAQs i coneixement
Aterrem conceptes com agroecologia, sobirania alimentària o transició agroecològica. I generem coneixement entre totes!
Preguntes freqüents
El concepte de Sobirania Alimentària va ser presentat en societat l’any 1996 per La Via Campesina, en el marc de la Cimera Mundial de l’Alimentació que la FAO va organitzar aquell any a Roma. Des d’aleshores, el concepte ha anat evolucionant fins a concretar-se en la definició i els vuit eixos prioritaris d’acció que es presenten en el següent diagrama: 1_diagrama_Sobirania Alimentària.png
Les propostes que desplega la Sobirania Alimentària per promoure sistemes alimentaris i societats més justes i sostenibles poden resumir-se en sis principis:
- producció local per una alimentació local que sigui suficient, saludable i culturalment apropiada.
- dignificació de la pagesia i respecte pels drets de les persones que viuen del camp.
relacions comercials justes entre producció i consum. - apoderament local i control dels recursos naturals per part de les comunitats locals.
- desenvolupament basat en recursos, habilitats i coneixements endògens, i per mitjà del diàleg de sabers entre el coneixement científic i el tradicional.
sostenibilitat ambiental, econòmica, social i cultural.
A diferència de l’Agricultura Ecològica, que es centra en l’objectiu de fomentar la sostenibilitat ambiental de la producció agropecuària, l’Agroecologia planteja que, per fer front a la crisi agrària i la crisi ecosocial contemporànies, cal promoure la sostenibilitat integral (econòmica, ecològica, social i cultural) dels sistemes alimentaris locals.
El concepte va néixer als anys 70 a Llatinoamèrica com a resposta al fracàs del model industrial de producció d’aliments per a l’exportació i de les polítiques de desenvolupament associades a aquest model en relació a l’objectiu de redreçar el declivi econòmic i social del medi rural.
Després de dècades de desenvolupament, l’Agroecologia ha esdevingut una proposta tècnica d’agricultura sostenible; una ciència mixta que integra coneixements de les ciències naturals i les ciències socials; un moviment social que treballa per dignificar la pagesia familiar i promoure la justícia social i ambiental arreu del món; i una proposta pràctica de desenvolupament local que es concreta en la Dinamització Local Agroecològica.
En el paradigma de l’Agroecologia s’inscriuen les iniciatives de producció d’aliments que promou la nova pagesia a partir dels principis de laProducció Agrària Ecològica i l’Economia Social i Solidària. Però també els projectes de transformació agroalimentària artesana, la promoció de l’accés a la terra, el desenvolupament de circuits curts de comercialització, la recuperació de les varietats locals i les races autòctones, el foment dels productes de proximitat i la gastronomia local, la promoció dels menjadors escolars ecològics, la dinamització d’horts socials i comunitaris, la formació tècnica, l’educació agroecològica, i la sensibilització, la recerca, la divulgació i la cooperació per la Sobirania Alimentària.
https://www.youtube.com/watch?v=sE7rlpLs94M
La Dinamització Local Agroecològica (DLAe) és una proposta pràctica; una estratègia innovadora de desenvolupament local per mitjà de la qual pretenem promoure, a partir dels principis de l’Agroecologia i la Sobirania Alimentària, la transició cap a sistemes alimentaris i societats més justes i sostenibles.
Per impulsar noves estratègies alimentàries locals que permetin avançar en aquesta direcció cal, en primer lloc, analitzar les problemàtiques que afronten en l’àmbit local tant els sistemes alimentaris com les comunitats en el seu conjunt. I, en segon lloc, dissenyar i implementar solucions integrals a aquestes problemàtiques.
D’acord amb el que proposa la DLAe, realitzem aquesta tasca per mitjà d’una estratègia d’intervenció en el territori que:
- parteix d’un enfocament integral, participatiu i transdisciplinar que veu tant de les ciències naturals com de les ciències socials.
- integra l’ús de metodologies participatives, quantitatives i qualitatives provinents de diferents àmbits i disciplines.
- atorga el protagonisme del procés als agents locals en general, i a la pagesia en particular, als quals tractem d’implicar en el projecte local de transició agroecològica posant en marxa processos amplis i transversals de participació ciutadana.
- posa molt èmfasi en la necessitat de teixir, entorn al projecte local de la transició agroecològica, aliances que incloguin a agents locals de tots els àmbits i sectors.
- s’inicia amb un primer cicle de quatre fases de treball (diagnosi tècnica, diagnosi participativa, pla d’acció i avaluació i redisseny del pla d’acció) que es desenvolupen de forma cronològica i acumulativa, de manera que els resultats que obtenim en una fase constitueixen la matèria prima del treball que es realitza en la següent.
- posa especial atenció a la dimensió humana i comunitària dels processos de transició, els quals mirem d’orientar vers l’apoderament de les comunitats locals en el seu conjunt, i de la pagesia de manera particular.
El concepte transició agroecològica ha estat definit com “el pas d’uns sistemes econòmics, socials i polítics preservadors de privilegis, potenciadors de la desigualtat i depredadors de la natura […] a sistemes ecològicament sans i sostenibles, econòmicament viables i socialment justos” (Sevilla i González de Molina, 1995); al que podríem afegir la necessitat de que siguin culturalment apropiats (Bonfil, 1982).
La noció transició agroecològica fa referència a transformacions que tenen lloc a diferents escales i dimensions. En relació a les escales, fa referència a canvis que es poden donar tant a nivell de finca (p.e. passar de l’agricultura convencional a l’agricultura ecològica), com a nivell de societat local (p.e. crear i dinamitzar un banc de terres al municipi) i a nivell de país (p.e. aprovar una llei del sòl agrari que tingui vocació agroecològica). Pel que fa a les dimensions, fa referència a canvis que es poden donar tant a nivell ecològic (p.e. augmentar la biodiversitat de l’agroecosistema), com a nivell socioeconòmic-cultural (p.e. enfortir els circuits curts de comercialització) i a nivell sociopolític (p.e. afavorir la participació de les dones en les organitzacions agràries).
Els processos de Transició Agroecològica impliquen transformacions profundes, i per tant es plantegen perspectives de treball com a mínim a mig termini.
L’estratègia de la Dinamització Local Agroecològica (DLAe) proposa una planificació en fases de treball amb una lògica acumulativa: els resultats d’una fase seran la matèria primera del treball que es porti a terme en la següent. En general, els processos de DLAe plantegen les següents etapes:
- diagnosi tècnica;
- diagnosi participativa;
- acció participativa i
- avaluació i redisseny del pla d’acció.
Aquestes fases solen anar precedides d’una etapa preliminar, que serveix per analitzar la potencialitat del territori per iniciar un procés de Transició Agroecològica, i que es realitza mitjançant un primer apropament al territori per conèixer la realitat local i negociar les condicions del procés.
En els processos de Dinamització Local Agroecològica el paper de l’equip tècnic consisteix en facilitar una reflexió col·lectiva dels agents locals sobre la seva realitat, aprofundir en els reptes als que s’enfronten i acompanyar-los en la cerca i implementació de propostes que donin resposta aquestes dificultats.
Les dinamitzadores agroecològiques contribueixen a donar coherència, consensuar propostes i sistemitzar processos complexos basats en la participació i la transformació de realitats molt properes, promovent el reequilibri dels rols de poder.Per fer-ho, han de ser persones amb capacitat de provocar la creativitat i implicació dels agents, facilitar el diàleg i arribar a síntesis per continuar avançant en la Transició Agroecològica.
En les societats occidentals, la pagesia sòl ser un agent menyspreuat i precaritzat, el primer esglaó d’una cadena que mercantilitza un bé comú, com són els aliments. Les dades parlen per elles mateixes, i és que només un 1,6% de la població catalana es dedica al sector primari (Arran de terra II. Indicadors de Sobirania Alimentària a Catalunya, 2019).
Els pronòstics no són gaire esperançadors, ja que la previsió és que aquesta xifra continuï menguant, alhora que s’accelera el ritme d’abandonament i concentració de terres. A Catalunya, es tracta d’un sector masculinitzat i envellit, amb una escassa viabilitat econòmica i dependent de l’agroindústria i la gran distribució alimentària en la majoria de casos. A més, l’agricultura i la ramaderia seran dos dels sectors més afectats per l’escalfament global a mitjà termini, accentuant així greument la situació de precarietat que ja els hi afecta des de fa anys.
Malgrat això, existeixen nombrosos projectes agrícoles i ramaders que estan demostrant que una altra manera de produir aliments és possible i necessària, amb tècniques productives que milloren l’agrobiodiversitat i mitiguen el canvi climàtic, i pràctiques organitzatives per millorar la sostenibilitat de la vida en el sector i abastir les comunitats locals amb productes sans i de proximitat.
L’Agroecologia pretén oferir una resposta contundent que posi fre als pronòstics més alarmants, i crear alternatives reals per enfortir els sistemes alimentaris territorialitzats. Així, posa al centre la petita i mitjana pagesia com agent indispensable de l’alimentació i sector estratègic, ja que és la responsable de la producció d’aliments de qualitat i de proximitat i, indirectament, del manteniment d’un medi rural i natural viu.
Per fer-ho, posa especial èmfasi en els reptes als quals s’enfronten, plantejant propostes que millorin la seva viabilitat social, econòmica i ecològica, i implicant igualment a tota la resta d’agents dels sistemes alimentaris i societats locals, per promoure models alimentaris justos i sostenibles.
Generem coneixement
Publiquem articles, informes i llibres a diferents mitjans i editorials dedicades a reflexionar, divulgar i sistematitzar aprenentatges i propostes metodològiques en els àmbits de l’Agroecologia, la Sobirania Alimentària i la governança, arrel de la nostra experiència al territori.