L’agricultura i l’alimentació són qüestions polítiques i socials de primer ordre. Els aliments són molt més que simples mercaderies i fonts de calories, nutrients i vitamines. Representen una gran oportunitat per promoure el desenvolupament local i l’ocupació; la cohesió social i la salut pública;  l’equilibri territorial i la sostenibilitat; l’equitat social i la justícia ambiental. Però, per aprofitar aquestes oportunitats, cal un canvi de paradigma.

El sector primari i el medi rural duen dècades immersos en una crisi profunda (rendes decreixents, envelliment, masculinització, degradació dels ecosistemes i els recursos naturals…) que les polítiques agràries i de desenvolupament rural convencionals no han sabut resoldre. Alhora, la crisi multidimensional en curs (social, econòmica, ecològica, energètica, climàtica…) ens obliga a repensar el model socioeconòmic i de desenvolupament que ens ha dut a aquesta situació.

L’Agroecologia i la Sobirania Alimentària són conceptes i propostes que han transcendit l’àmbit agroalimentari fins a configurar un nou paradigma ecosocial. Aquest estableix que per donar resposta a alguns dels principals reptes que afrontem actualment com a societat, és imprescindible que construïm sistemes alimentaris locals més justos i sostenibles. Aquesta visió és compartida per cada cop més agents socials de tots els àmbits, com ho demostra l’auge que estan tenint als països anglosaxons els Consells Alimentaris Locals; o el fet que l’octubre del 2015 més de cent ciutats d’arreu del món, entre elles Barcelona, signessin el Pacte de Milà, pel qual es comprometien a «desenvolupar sistemes alimentaris sostenibles, inclusius, resilients, segurs i diversos».

Des d’Arran de terra pensem que per avançar en aquesta direcció cal engegar arreu processos locals de transició agroecològica. Aquests, però, no poden ser promoguts a partir d’un model únic i estandarizat per a totes les situacions: cada territori ha de definir, per mitjà de processos amplis i transversals de participació ciutadana i a partir de les seves característiques endògenes úniques, la seva pròpia estratègia de transició econòmica, social, ambiental i cultural vers l’Agroecologia i la Sobirania Alimentària.

És precisament per dissenyar i implementar aquestes estratègies locals i singulars de transició agroecològica que hem desenvolupat la proposta de la Dinamització Local Agroecològica.

Anuncis