A diferència de l’Agricultura Ecològica, que es centra en l’objectiu de fomentar la sostenibilitat ambiental de la producció agropecuària, l’Agroecologia planteja que, per fer front a la crisi agrària i la crisi ecosocial contemporànies, cal promoure la sostenibilitat integral (econòmica, ecològica, social i cultural) dels sistemes alimentaris locals.

El concepte va néixer als anys 70 a Llatinoamèrica com a resposta al fracàs del model industrial de producció d’aliments per a l’exportació i de les polítiques de desenvolupament associades a aquest model en relació a l’objectiu de redreçar el declivi econòmic i social del medi rural.

Després de dècades de desenvolupament, l’Agroecologia ha esdevingut una proposta tècnica d’agricultura sostenible; una ciència mixta que integra coneixements de les ciències naturals i les ciències socials; un moviment social que treballa per dignificar la pagesia familiar i promoure la justícia social i ambiental arreu del món; i una proposta pràctica de desenvolupament local que es concreta en la Dinamització Local Agroecològica.

En el paradigma de l’Agroecologia s’inscriuen les iniciatives de producció d’aliments que promou la nova pagesia a partir dels principis de la Producció Agrària Ecològica i l’Economia Social i Solidària. Però també els projectes de transformació agroalimentària artesana, la promoció de l’accés a la terra, el  desenvolupament de circuits curts de comercialització, la recuperació de les varietats locals i les races autòctones, el foment dels productes de proximitat i la gastronomia local, la promoció dels menjadors escolars ecològics, la dinamització d’horts socials i comunitaris, la formació tècnica, l’educació agroecològica, i la sensibilització, la recerca, la divulgació i la cooperació per la Sobirania Alimentària.

Anuncis